La Marxassa

Dissabte 22 d´Octubre, una matinada de les históriques i cap a Mataró hi falta gent. Arribo puntual a les cinc i un cop veig l'assignació de l'autocar m'hi fico i espero pacient a la sortida. Faig una dormideta i sense adonar-me'n, ja som a la sortida : Sant Martí del Montseny. A la sortida un bon tap que dura ben bé deu minuts, a la mínima que tinc ocasió començo a correr i al poc em perdo per primera vegada, uns 300 metres amb una trentena de seguidors fidels :). Fins el primer control, un puja / baixa constant que ens escalfa ben d'hora les cames. Al primer control, menjo un donut i gairebé sense parar torno a correr cap a Sant Celoni, una bona baixada que comença a deixar clar que els quadriceps tindran feina, km 26 i aprofito per carregar aigua al control. Sortint de Sant Celoni amb un nou colega, corredor de la CBXR en totes les edicions, segona perdua de la jornada, aquest cop, d'uns 100 metres gairebé sense importància. Comencem l'ascens al Montnegre, curtet i no gaire dur. Tirem amunt i coronem al control on faig un vermutillu per alegrar la baixadeta cap a Vallgorgina. Baixó bé, allargant la gambada i guanyant alguna posició. Arribo a Vallgorgina tocadet pero en setena posició, cosa que em motiva bastant. Menjo fruita i enjego amunt, tot i que a la sortida no tinc gaire clar per on haig de tirar. M'indican el cami i tiro fort, tant, que em paso un creuament i començo la meva marxassa particular, calculo que faig uns 4 km de més fins que torno a trobar la gent que ja abans havia adelantat. Al control em diuen que soc el 15, merda, he perdut 8 posicions per un despiste!! Aixo em desmunta una mica els anims, però la llimonada natural que tenen em torna una mica les forçes. Soc al santuari del corredor i comença el descens cap a Mataró, teoricament tot baixada. Atent, per no saltarme cap fita, tiro avall fins que trobo, prop del control de Sant Martì de la Mata, un altre que s'ha perdut i amb qui anirem junts fins el final. Fitxem i tirem. Cinc km i ja hi serem. Anem fent i no trobem ningu. En teoria som l'onze i el dotze. I així fins el final. Als últims metres apretem fort perque veiem un que ve pel darrere,jejeje. A l'arribada, dos corredors em dediquen un :  "hombre, te has vuelto a perder???" jeje. Al final, segons el control de l'arribada, posició 11 molt meritória i suposadament campió de copa catalana de resistència.