Aquesta será un crónica no tot lo llarga que hauria d'haber estat, però hi ha dies que val més plegar i fer cas de les senyals que el cos ens envia, i així va ser dissabte.
Tot comença tort desde el principi. Divendres, amb els companys de la feina, tenim una especie de dinar de companyonia on es fa de tot menys menjar, així doncs, un dels factors més importants ja comença a fallar. A la nit tampoc no millora la cosa. Tinc la sensació d'haber dormit tota la nit peró quan miro l'hora nomes son dos quarts de quatre, i ja no em podré tornar a dormir .... Per acabar-ho d'adobar, quan em llevo ja noto que el genoll es queixa, res greu, peró prefereixo guarir i em prenc un ibuprofé. Nerviós i realment ilusionat em vesteixo de gala per la ocasió i baixo a la plaça on donaran la sortida, aquí la faig petar amb coneguts d'altres curses, i amb el Manolo especialment, ell esta a tope i n'es conscient. A dos quarts de nou amb Vangelis de fons donen el tret de sortida, fa molta calor, la gent surt esperitada, tot i els gairebe 100 km que tenim per endavant, jo intento controlarme, conscient que la primera pujada ja és criminal. El problema peró és que abans de la pujada el genoll es torna a queixar, i ja començo a donar-li voltes al cap, no portem ni dos kilometres!!!
La pujada a la muntanya de Nargó és en efecte dura, és totalment solana i fa molta calor, potser només son les nou i debem rondar el 28 graus, terrible. Un cop a dalt quan vull encarar la primera baixada les punxades al genoll ja son molt considerables, fins arribar a deixar-me coix en més d'una ocasió, tinc clar que avui no rutlla i decideixo donar-me temps, començo a baixar caminant. Abans d'arribar a Fenollet, primer control kilometre 11, prenc un segón ibuprofé, a la deseperada. Tinc ganes de correr pero la cama diu que no, i el cap comença a traïrme amb la idea de plegar, i només porto 11 km i un hora i mitja. Al control, em pasa el Marc, fresc com una rosa, amb calor, com tots, peró amb molt bona cara, quin troç de màkina!!!
Passat Fenollet encarem la pujada a Sta Fe pel grau del Fangueret, un altre polvo!! El problema és que aquí el genoll ja em fa mal inclús en pujada, tot i el doping que porto d'ibuprofens, mal asunto ... en fí, tiro amunt i encara vaig passant algun corredor, molts del Trail, tots amb mala cara, tots fruit de la calor. Arribo al plà de Sta Fe i començo la baixada, el genoll al principi em respecta, peró a mitja baixada em torna a insultar, tot i aixó vaig agafant corredors i quan comença la pujada al pla de finestres n'agafo uns quants més, la pujada es el meu terreny i és on el genoll va millor. Tot i aixó, quan arribo a dalt del pas, i començo el descens, començo a tenir clar que avui no és el dia, el genoll crida de dolor i de forma un pel inconscient prenc un tercer ibuprofé . Al control, ademés, no tinc gaires opcions de menjar sòlid, només entrepants de Bimbo i de xoriço .. m'en menjo un i no em senta gens be. Encaro la pujada a Oratori i ja al descens prenc la decissió de plegar, el dolor s'em fa molt pesat i ademés no porto ni 30 kilometres en gairebé 6h. Truco a l'Ana i li demano que em vingui a buscar. Al final em recull gairebe a l'alçada del coll de LLivia, cap al kilometre 28 on porto uns 2100 de positiu i 1300 de negatiu. Fa moltissima calor.
A la organització haig de començar per felicitarlos per lo ben marcat que estaba el trajecte. A partir d'aquí es poden fer moltes crítiques, també a la federació. Espero que per anys seguents s'organitzi diferent. Tot i la calor, un 70% de gent retirada diu que hi ha coses, moltes, que es poden millorar i més tenint en compte el preu que ens costa correr aquestes proves.
Dit aixó nomes em queda felicitar i alegrarme per dos dels companys amb qui a Sitges vai tenir el plaer de correr a estones, el Marc i el Manolo. El Marc pel troç de temps que va fer i el cinqué lloc de la general, i el Manolo, en fi, pel troç de persona que és i pel primer lloc de la seva categoria. Ya te decia yo que de segundón nada, eres una mákina.
A partir d'aquí, repós una temporada i a vere com respon el genoll, espero poder estar a punt al Setembre, per preparar la UTMCD ;)
