condropatoso: febrero 2013

Si senyor, amics de la FEEC i la fed. de Triatlo, acabo de crear un duatlo per tarats, amanit ademes amb unes condicions inmillorables.

Fa dies que en una visita rutinaria al Puig Madrona s'em va ocorrer que potser estaria be coronar totes les torres de vigilacia forestal que hi ha repartides pel parc. Conscient que n'hi ha sis, vaig recabar info per veure si algu ho havia fet abans i ho havia documentat, i si, vaig trobar un blog on es comentaba una sortida on s'enllaçaven totes les torres en BTT. Veig ademes que aquesta gent inclou el Tibidabo tb com a punt de vigia. Be, el fet seria donc fer-ho diferent, es a dir corrents. Pero abans d'aixo, fa dies que donava voltes a fer-ho a modus de duatlo. Dit i fet. Planifico una data, avui, i intento convencer algun dels Tris perque m'acompanyin a trams. Al tarat del soco l'intento enganyar perque vingui a fer-ho amb mi sencer (la propera vegada no t'en escapes). Amb el que no comptava, es amb el factor climatologic.

En fi, un hora mes tard del previst, em vesteixo de curt, si si, de curt, i engego a correr, son les nou del mati i deu haver estat tota la nit nevant, potser hi ha 15 cm davant de casa. La primera sensacio es que passant pel bell mig de St. Cugat em mira tothom, i tots fan la mateixa cara de : "on va aquest tarat amb malla curta??!", la cual cosa em resulta molt divertida. Tiro amunt per Can Borrell i un corriol que porta fins gairebe la font groga. El corriol es un malson de branques caigudes pel pes de la neu, aixi que decideixo que sera l'ultim d'avui. Arribo a la primera torre (Turo de Valldaura 419m), la unica de totes on es prohibit pujar amb bici, el que em condiciona en el plantejament de la ruta. Fins aqui un espectacle visual poc comu : esta tot abosultament colgat de neu, punts de fins 20 cm. Precios. Continuo cap a la segona torre, la que presideix Cerdanyola (Puig de La Guardia 199m), i des d'aqui cap a casa a fer la transi a la BTT. El resum del primer tram son 30 km en 3h i dotze minuts amb uns 1500 m de denivell acumulat (+750/-750)

Son poc mes de les dotze. Menjo be, em canvio tot exepte mitjons, m'hidrato i preparo la bici. I endavant. Prenc direccio a la torre de La Floresta (Turo del Fumet 359m). Arribo de forma prudent, tocant mes asfalt del que tenia previst, pero val a dir que esta tot xop. Un cop coronat encaro cap al Tibidabo, aqui ja tocant mes pistes forestals, fet que fa que arribi a la plaça fins al capdamunt de fang i completament xop de cap a peus, es a dir, gelat. Baixo cap als jardins de Cal Borni i recorro tota la carretera de les aigues des del pla de les maduixeres fins la seguent torre (Sant Pere Martir 384m) a St. Just. Ja un pel tocat de cames encaro a la ultima de les fites, el Puig d'Olorda (424m), segur el mes dur junt amb el Puig Madrona. Arribo completament congelat, i cansat, la bici esta bruta i els canvis no responen, ademes al fang costa una barbaritat avançar. Corono, faig les fotos de rigor i sense perdre temps faig la tornada. El total de la BTT son uns 50 km amb 2000 m de desnivell acumulat i poc menys de tres hores damunt la bici, incloent parades.

La segona de les transicions es fa lenta, estic gelat de peus, de fet, em foto a la dutxa i els tinc morats ;) . Em fan mal, tot i aixo em fico uns mitjons d'esquiar, ben gruixuts i menjo cuatre coses. L'ultim tram no el fare sol. Engego a correr cami del Puigmadrona (337m) conscient que aixo s'acaba. Pugem caminant, les cames ja no estan per bromes. Un cop adalt un ultim esforç i cap a casa, son poc mes de les cinc de la tarda. Aquest ultim tram resulta d'uns nou km amb 300 m de desnivell positiu, aprox 1h.

Curios dia per portar a terme el meu repte, molta gent fent fotos, molts altres, especialmente a primera hora quan hi havia tot el totxo de neu, al¨lucinant de veure algu tant tarat, un inclus m'ha fet que estava sonat fent rodar el dit al cap (el paio anava en bici, que tampoc no hi havia tanta diferencia ... ). En fi, vuit hores de 'disfrute' i a pensar en la seguent

Fotos de les torres i Tibidabo :