Acabo de fer la inscripció de la UT COLL DE NARGÓ, no l'hagués fet de no ser per la gran experiència que vaig viure ahir, dia que per primera vegada vaig superar els 100 km de distància en una cursa de muntanya. I quin debut...
A les 5 i 10 del matí ja va començar a sonar el despertador. Li comento a l'Ana, que per sort em farà de xofer, que em fa una mandra terrible anar a córrer, fa dies que tinc coll avall que se'm farà molt llarg i que no crec ni de conya que sigui capaç d'acabar. A les sis i quart aprox. arribem a Sitges on recullo el dorsal i fem temps fins el petard de sortida, cap a les set i deu. El primer quilòmetre és neutralitzat i es fa lent, a partir de llavors la carrera no s'acaba d'estirar del tot, es fan molts taps i mantinc el grup que tanca la cursa durant els primers 10 / 15 km, conscient que no s'ha de tenir pressa, aixó és molt llarg. A l'entrada a la primera pista ampla, començo a trotar i vaig passant gent, entre ells l'Alberto, un màquina germà d'una companya de feina a qui saludo i penso que veuré més tard. Així anar fent van passant kilòmetres i metres de desnivell de forma que cap a les 11.30h arribo a Begues, final del primer tram (km 33 de cursa), els temps no són dolents i les sensacions són bones, de fet, just abans d'arribar he passat un símbol com en Jaume Terés, cosa que em dona un plus de motivació. A Begues, compleixo amb la meva tònica habitual i no perdo el temps, menjo una mica i truco a l'Ana per donar l'avís, estic bé i crec que en unes 4.5 h tornaré a ser aquí, llavors ja necessitaré el suport d'ella i l'Alfonso, peces clau per completar la cursa.
Surto i decideixo enxufar-me la música, no sembla que avui hagi de córrer amb ningú. Tot just sortir de Begues dues rampes de 1ª em donen un toc d'atenció, aixó no és cap broma. Rere les rampes comença el descens per pista i continuo avançant algú. Al poc arribo a una cruïlla que m'ha de canviar la cursa : em sembla veure algú, lluny, que es deu haver passat la cruïlla, arriben tres companys i comencem a cridar, no sembla enterar-se, i decidim continuar. L'anècdota fa que comenci a xerrar amb un d'ells, i el fet és que la seva cara em sona. De seguida el reconec pero no li dic, penso que estic de sort. De seguida i com acostuma a passar comencem a intercanviar batalletes d'altres curses que fan que els kilòmetres siguin més amens. Ell en té moltes, de fet cada cop mes em sembla un referent, algú a qui escoltar és un plaer i en qui enmirallar-se és una obligació. Passen els kilòmetres i m'adapto al seu ritme, li explico que tinc el meu mur sobre el km 55/60 i que allà normalment se m'acaben les piles. Ell no para de repetir-me que a aquest punt de cursa s'ha d'anar tranquil, que l'important és arribar sencer al 80. Ha estat 5 cops a Montblanc, qualsevol li porta la contraria!!!
Així parlant i distrets arribem per segon cop a Begues, aquí ja hem decidit que intentarem no disoldre el tandem, de moment funciona de forma bi-direccional. Ens donem un petit i merescut descans, mengem lleuger i jo aprofito per rebre els ànims dels meus seguidors més fidels (sense vosaltres no hagues estat capaç!!!) Als deu minuts aprox sortim. Sorprenentment estic molt bé després de 66 km i unes 9h foten-li canya a les cames. El Manolo, el meu company, està fet una bestia, continua temporitzant la meva cursa fent càlculs del temps de manera precisa. Amb tot això i després de totes les hores que portem junts, ens hem adonat del semblants que som : tots dos trobem la satisfacció caníbal d'anar avançant a gent. Quan veiem algun corredor ens fiquem el ganivet entre les dents i apretem el ritme. Així anem passant kilòmetres entre altibaixos físics. Quan el Manolo està més baix tiro jo d'ell i quan jo vaig més tirat ell ho fa de mi. Arribem al 84 i vaig bastant cansat, menjo un platan i seguim. Começa a ploure, pero res important, de fet, quasi s'agraeix, son les 19.30 més o menys. Anem fent en un puja baixa constant i cap a les nou menys vint arribem a un punt de control clau, el km 93, on ja plou de forma important però encara suportable. Anem molt bé i per primer cop veiem la possibilitat de baixar de les 16 h. Seguim ja de nit i de seguida la pluja apreta de valent. La combinacio de nit, cansament i pluja no és la millor pero la proximitat de l'arc d'arribada ens fa persistir de forma acceptable. El problema arriba quan en un punt perdem les marques i arriben els dubtes. El Monolo s'hi juga molt i jo tinc moltes ganes d'acabar. Plou a bots i barrals i perdem potser deu minuts buscant el camí correcte. Res. Els anims es venen avall. Perdre's ara seria un putada. Al nostre darrere arriba un nou company. Ell sembla conéixer la zona i ens dona indicacions. Amb certes reserves confiem en ell i al cap d'una estona trobem un marca. Bé. Estem al camí correcte. Pero plou moltíssim i els ànims ja no són els mateixos. Seguim i de seguida trobem una pujada que no teníem prevista, i és bastant llarga. Les cames ja no responen igual. Però la proximitat del repte és molt gran. Al final arribem a meta xops i freds i sota una forta pluja, pero el més important, arribem i creuem junts, com havíem planejat. 16 h i cinc minuts i posició 21 de la general (a confirmar). No hauria pogut imaginar un millor debut en un Ultra ;)
A agrair l'esforç de l'Ana i l'Alfonso, gràcies, per mi és molt important tenir la gent que m'estimo a prop en moments delicats.
Manolo, mención especial mereces tu : sin tí no sé si lo habría conseguido pero desde luego no lo habría disfrutado tanto. Eres una MÁKINA. Un ejemplo. Gracias por las doce horas que pasaste conmigo. Te veo en Nargó!
 |
| Arribant a Begués per 2on cop, ja amb en Manolo |
 |
| Olesa de Bonesvalls, km 84 |
 |
| Agafant forçes per continuar, encara queda molt |
 |
| .... i la realitat després de 106 kilometres!!! |
