Marxa de Cap de Rec

Dissabte 18 de Juny participem amb l'Uri a la cinquena edició de la marxa de Cap de Rec, que organitza el C.M Sant Cugat.
De totes les marxes que he fet aquest any aquesta es sens dubte la més maca i tb la més espectacular de totes, amb tot el seu recorregut travessant el cor dels pirineus entre la Cerdanya i Andorra.
Després d'una matinada d'escàndol, ens plantem a dos quarts de sis al refu de Cap de Rec, prenem els dorsals i a les sis de forma molt puntual donen inici a la prova.

Control de Prat Xuixirà

Els primers kilometres son de baixada fins a Viliella i a partir d'aquí comença la primera pujada fin el coll de Vallcivera, passant pel Prat Xiuxirà. Durant tota la pujada el clima acompanya, esta bastant tapat i no fa calor. El problema arriba a l'últim tram de pujada, on un fort vent fa baixar molt la temperatura i ens fa passar una estona fresqueta. Al coll fem les fotos de rigor al estany de l'Illa i sense perdre massa temps encarem la baixada per la Vall de Madriu, un descens llarg i progressiu fins el paratge de Ràmio, on trobem un control sorpresa abans d'encarar una pujada curta però bastant trencacames fins el coll Jovell, a partir d'aqui una baixada tipus tobogan fins el control de la Font de la Closa, on ens espera una parada per esmorçar i recuperar forçes.
 

Pujada cap al Port de Vallciveres

Baixant per la Vall de Madriu

Un cop hem emplenat els diposits, panxa i cames, seguim la cursa i ens enganxem un tram amb un parell de "victimes" de la marsa dels Dips, amb els que baixem compartint impressions d'aquella marxa fins un altre control sorpresa just abans de la "gran pujada".

Pujada a la vora del riu Perafita

Dit i fet, fitxem al control i amb l'Uri fiquem la reductora i amunt, poc ens esperavem que fos tant dur, però poc a poc i bona lletra anem tirant amunt. Un primer tram a la vora del Riu de Perafita fins el refugi, on es remunten ben bé 1100 m de desnivell en positiu sense cap descans. Control al Refu amb fruits secs i xocolata per recuperar una mica i de nou cara amunt uns altres 400 m fins el coll de Perafita. L'entorn sencillament precios, tb la companyia, amb un màquina que en un parell de setmanes s'en va cap a l'ultra d'andorra, un paio de Oliana a qui no coneixia... en fi... molta gent amb qui compartim ziga zages. Al coll tb fem un parell de fotos i avall, i aqui, l'inici dels nolstres problemes.

Al prat abans d'encarar la pujada al coll de



Neu al Juny

Als tres-cents metres de baixada el genoll de l'Uri diu que prou, te unes fortes punxades que em son familiars ;) i ha de plegar. Li deixo una de les cintes rotulianaes "milagrosas" i baixem xino xano fins el control dels Estanys de la Pera on l'Uri ho deixa estar per estalviar-se problemes majors .
Quedem entessos de l'hora que més o menys tenem previst de baixar l'Uri fins a Cap de Rec i després de deixar-li els bastons i recuperar la cinta rotuliana jo tiro avall. Fico la directa i començo a correr ja sense parar fins al final, uns deu kilometres de trote davant la sorpresa de la gent que vaig passant, que em miren amb un to d'entre sorpresa i d'admiració en plan, "mira, aquest tarat no n'ha tingut prou ...." En uns 50 minutets arribo al final i un speaker em rep amb els aplaudiments dels que han arribat abans que jo. Com sempre les sensacions son un passada, les més de 11h de patiment fan acte de presència just quan arribes i deixen una sentiment interior difícil d'explicar.
Fitxo al control, recullo la samarreta i un tiquet de menjar i directe a buscar la birra de la victòria i un mini entrepà de butifarra!!! Despres d'aquest dinar de luxe rebo una trucada de l'Uri que em diu que el baixen ja fins a Pollineres, que si el puc anar a buscar, i clar, agafo el super Ibiza i cap a Pollineres a buscar-lo. L'anècdota la trobem de tornada al refu quan una parella ens fien el "Trasto", un Snauzer que esta fet pols. Evidentment el carreguem al maleter del Ibiza on el Trasto deu flipar amb l'aroma de gos ... jejeje. A l'arribada entreguem el Trasto als colegues de la parella i despres de recollir la samarreta de l'Uri tirem avall cap a Nargó on ens esperen més birres de la victòria a la soci.
Per acabar, la meva felicitació a la organització de la marxa, pel recorregut però especialment pels controls, perqué la gent que els atenia era exelent, perqué hi havia teca més que suficient on hi tenia que ser, i energia en forma de fruits secs i xocolata als controls de difícil acces, felicitats!

Óscar

Queralbs - Núria - Pic d'Eina - Pic de Noufonts - Núria - Queralbs

Divendres 24 de Juny, despres d'una revetlla tancat a casa amb l'Ana en un congrés a Viena, matino de valent i amb els gossos fem cap cap a Núria. Dit i fet, poc abans de les set em planto a Queralbs i amb tots els estris llestos començo a tirar cap al santuari pel cami antic de Nuria, el que puja al costat del cremallera. En poc mes d'un hora i mitja em planto al monestir i faig les fotos de rigor als gossos amb el monestir de fons. Sempre que vinc em recorre una sensació extranya de patriotisme  jejeje. Per completar la jornada coronem els pics d'Eina i Noufonts de forma circular, per tornar a baixar fins a Queralbs a buscar el cotxe. En total unes 8 hores de patejada amb el Curt i la Duna, que com sempre, sembla que no n'hagin tingut prou!!

 

Per completar el cap de setmana, Diumenge 26/06/2011 un altra matinadeta per anar a coronar els Montcau i la Mola, una excursió de poc més de dos hores i mitja ben apropet de casa per disfrutar dels gossos .

Estrena

Despres de molt de temps de rumiar-m´ho, finalment he decidit enjegar amb un blog per deixar constància de les meves vivències, convertir aquest espai en una mena de diari on explicar el que faig. Potser la rao de fer-ho ara es la lesió que tinc que no em deixa correr, sens dubte una de les meves grans passions.  Ho faig en català perqué és la meva llengua i on em sento més identificat a l'hora d'expressarme, vagin per endavant les meves disculpes per aquells que potser llegiu això desde fora de Catalunya i potser us costa més d'entendre el que escric. També us demano disculpes per les faltes d'ortografia, que segur que n'hi haurà milers, especialment amb els accents!!! Sense més, gracies per dedicarme una miqueta del vostre temps,
Salut i cames!