Cadi Crossing : Baga - Riu de Cerdanya

Dissabte quedo a les vuit i mitja a Bagà. He quedat amb el Jordi, la parella d'una companya de la feina. Vindran ademés dos companys més, el germà d'en Jordi i el Carles, el Txarly, que ens farà de xerpa. Ens trobem puntualment i de seguida amunt, sense escalfar ni res. En un tres i no res, em donc compte que aquesta gent esta molt forta, que no s'estan de broma. El primer tram és cara amunt, 1900m en tan sols dotze km i  anem fent, al trote. En poc més d'un parell d'hores som a dalt de tot, al refugi de Niu d'Àliga, alla, mengem una barreta i fem una coke, i seguim cap a cim de les penyes altes de Moixeró, on arribem en aprox. un hora i poc. A partir d'aquí, una baixada técnica per corriol ens durà cap a la cabana del Moixeró, i aquí és on el nostre xerpa particular, envoltat de dubtes decideix seguir per una pista en baixada. Al cap d'una estona, i sense tenir del tot clar on som, ens deixem endur pel cansanci i decidim tirar per la opció segura que és baixar a Riu de Cerdanya, allà, la Laura ens vindrà a buscar.

 Al final unes cinc hores i mitja d'activitat (descansos inclosos) per uns 35 km amb 2400 m de desnivell positiu  i uns 2000 de negatiu, creuant el parc del Cadí de Sud a Nord. Per repetir, sens dubte.

Pit i collons, marató de Collserola

Son tres quarts de set del matí i arriba l'Edu a casa. No fa fred. Deixem la moto i tirem cap al velòdrom d'Horta on a les vuit prendrem la sortida de la marató de Collserola. La primera vegada en aquesta distància per tots dos. Fa dies que tinc clar que estic bé per correr una distància de marató, i que millor que fer-ho a la muntanya, i que millor que tant a prop de casa com a Collserola i el més important ... que millor que fer-ho amb un gran company!
El fet, arribem aviat i fem temps al cotxe, fins que arriba el moment de cambiar-nos i cap a la sortida. Just abans del petard un emotiu minut de silenci per la 3ª (Teresa Farriol) i a les vuit, tots a correr. Es nota que aixó no és tant llarg com habitualment i de seguida em donc compte que aquí ningu regala res, la gent va per feina.
Amb l'Edu contemporitzem la cursa de forma crec que bastant correcta. Ell esta per fotre-li molta més canya i jo intento frenar-lo amb el classic "aixó és molt llarg" i li explico la teoria de les tres 'c'. I anem fent xino xanu, marcant un ritme d'uns deu km. per hora, que esta molt bé. I així arribem a Can Busquets cap a les deu menys vint (aprox kilometre 18), conscients que aquí arriba la part dura de la marató, amb les pujades potser més dures. I així és : la pujada als turons de Can Balasc la fem caminant a bon ritme, tant, que anem deixant enrera una pila de corredors. I un cop a dalt toca la baixada per un corriol bastant tècnic, divertidssim fins al pantà de Vallvidrera. Aquí ens espera una fotograf d'excepció amb el millor dels acompanyants. I aquí és on començo a notar que estic fi, que tinc corda per fotreli fort. I seguim avançant gent fins al control 5, on arribem a un acord amb l'Edu i ens separem, jo estic bé i em surt la venada més competitiva/jabali. Ell esta bé i només queden uns 15 kilometres on jo vull apretar per baixar el màxim el temps i les posicions, en aquest moment rondem la posicio 75 de 220, que no esta gens malament.
Així doncs començo la pujada al coll de la Vinaxa, al peu del Tibidabo, i apreto, conscient que a les pujades és on agafaré més gent, i així és. Arribo a dalt ja en posicio 68, potser sobre el kilometre 32. I a partir d'aquí tot baixada fins a St. Medir, molt llarga i algo exigent, pero es fa bé, ràpida. Arribo a la última pujada no molt sobrat, tot i així em motiva el fet d'anar agafant corredors. Al final l'últim tram, a la carretera de les aigues un suplici, fa molta calor i m'agobio una mica, i pa'colmo començo a tenir les cames carregades. Per sort, només queden un parell o tres de km de baixada xula xula. Finalment arribo a meta amb 4h 14minuts, en la posició 44 i amb la family esperant, que no te preu! Gracies, als 6!!!
Als deu minutets arriba l'Edu, amb un somriure enorme a la cara, ets una màquina xaval, d'aquí a res, no hi haurà que t'agafi!!!
A la organització, chapeau. Els avituallaments, molt complerts, molt sovint i amb un voluntariat, excel¨lent. El marcatge del circuit, tb impecable, amb opció 0 de perdre's. Molt bé, per repetir!!
Quico, si llegeixes aixó, sapigues que la cursa, en tots els aspectes, va dedicada per tu, encara t'en dec una!!

Arribant al pantà de Vallvidrera

Km aprox 36

L'arribada de l'Edu

Post cursa

Mitja marato de St. Cugat

Potser per primer cop i sense que serveixi de precedent, em presento a una cursa sense gaires nervis, potser de fet, sense cap ni un. El fet es que feia dies que s'esqueia la possibilitat de que l'amic Quico em cedis el seu dorsal per la mitja de St. Cugat degut a una lessió al bessó que el te fora de joc. Dit i fet. Dissabte fem unes birres i em passa dorsal i xip. I cap a la mitja i falta gent. Diumenge al dematí em vesteixo de curt i surto trotant desde casa cap a St. cugat, sé que allà trobaré gent del equip de Triatló, alguns corrent la proba del 5000 i l'Edu i el David que correran tb la mitja.  

Arribo a l'arc de sortida quan passen deu minuts de les nou, i alla ja trobo en Jaume, amb els seus "xurumbeles" esperant que arribin els primers corredors del 5000. Anem xerrant i al poc ell m'avisa que al fons es veuen un parell de samarretes dels nostres, l'Edu i en David. Els vai a buscar al trote cochineru i quedem tots 4 esperant en Jacob, que suposem que deu estar a punt d'arribar. I així és, el troç de béstia es marca els 5 km en 19 minutets, entrat dotzé de la general (eres un mákina!).  

En fí, el felicitem i anem ja de pet a la sortida de la mitja. L'Edu és el que en  te més ganes, i es nota. Al darrere del Gasso anem prenent posicions davanteres fins que pensem que ja n'hi ha prou. Al poc donen el tret de sortida i tots a correr. Primera sensació que tinc : collons la gent com li fot. Segona impressió : si vull seguir aquets dos, al km 5 m'han de venir a recollir. Així doncs els deixo apretar conscient que em convé anar més trankil. I vaig fent. I vaig mirant el rellotge. I sorpresa : estic marcant els kilometres per sota de 4.30. Ens hem tornat tots bojos!!! I el més important, tot i així, no enganxo ni l'Edu ni en Gassó, que ves a saber on paren!! I van passant el kilometres. I cap al nou veig en Gassó de lluny. Aixó vol dir que l'Edu l'ha passat. Vaig fent amb la idea d'enganxarlo i de sobte, quan acabem la primera volta veig que es para i se surt del recorregut. LLavors apreto i em paro a dir-li que no plegui, que anem molt bé (10 km en uns 42 minuts). Però no consegueixo convence'l. LLàstima. Segur que haguessis entrat molt bé. Continuo i en un bucle a la Rbla del Celler veig l'Edu, devem estar sobre el km once i em deu portar ben bé 300m. El veig bé, allargant molt la braçada ..... i clac! I segueixo, i em comença a envair la idea que aixó és molt aburrit, que no se que collons hi faig jo corrent una mitja per asfalt, pero bé, continuo, conscient que tot i ser aburrit, vaig bé, estic sobre la marca de la hora i mitja, i m'agafo aquí per seguir. I cap al 16, inyecció de motivació quan veig a tots els companys del equip cridant i animant-me, gracies nanus!! jejeje. Així dona gust. De fet el noi amb el que portava una estona corrent em diu “collons, quina claca que portes ¿no?”. I continuem, i cada cop s’em fa més pesat.

I llavors cap al 18 començo a veure l’Edu de lluny, amb la sensació que si apreto el puc agafar. I cap al 19 apreto, i cada cop tinc l’Edu una mica més aprop, fins que cap al vint el tinc a uns 50 m i el començo a cridar. Crec que la gent  em mira com si espigues ben sonat, i no van molt malament. I apreto més, amb la idea cada cop més clara d’entrar junts, i si cal, fer-lo pencar. I així és, però aquest troç de màkina te molta corda i al sprint final em fon, jeje, per poc!!!

Per concloure felicitar les noies per la seva actuació. La Rachel pel tercer el lloc en la general femenina, la Martina pel primer lloc en la seva categoria, i la Patricia Phelps pel tiempazo que va fer i per disfrutar la cursa com ho va fer.

P.D : Gassó, m'en deus una, que lo sepas!! i Edu... preparat que diumenge no et donaré treva!!

Un petit detall de la classificacio general :

146 1053 Eduardo Carchedi 1:30:15 1:29:55 4:16 42:14 48-M2 CN. VALLDOREIX

147 570 Quico Folch Badiella 1:30:16 1:29:55 4:16 42:56 20-M4