Pit i collons, marató de Collserola

Son tres quarts de set del matí i arriba l'Edu a casa. No fa fred. Deixem la moto i tirem cap al velòdrom d'Horta on a les vuit prendrem la sortida de la marató de Collserola. La primera vegada en aquesta distància per tots dos. Fa dies que tinc clar que estic bé per correr una distància de marató, i que millor que fer-ho a la muntanya, i que millor que tant a prop de casa com a Collserola i el més important ... que millor que fer-ho amb un gran company!
El fet, arribem aviat i fem temps al cotxe, fins que arriba el moment de cambiar-nos i cap a la sortida. Just abans del petard un emotiu minut de silenci per la 3ª (Teresa Farriol) i a les vuit, tots a correr. Es nota que aixó no és tant llarg com habitualment i de seguida em donc compte que aquí ningu regala res, la gent va per feina.
Amb l'Edu contemporitzem la cursa de forma crec que bastant correcta. Ell esta per fotre-li molta més canya i jo intento frenar-lo amb el classic "aixó és molt llarg" i li explico la teoria de les tres 'c'. I anem fent xino xanu, marcant un ritme d'uns deu km. per hora, que esta molt bé. I així arribem a Can Busquets cap a les deu menys vint (aprox kilometre 18), conscients que aquí arriba la part dura de la marató, amb les pujades potser més dures. I així és : la pujada als turons de Can Balasc la fem caminant a bon ritme, tant, que anem deixant enrera una pila de corredors. I un cop a dalt toca la baixada per un corriol bastant tècnic, divertidssim fins al pantà de Vallvidrera. Aquí ens espera una fotograf d'excepció amb el millor dels acompanyants. I aquí és on començo a notar que estic fi, que tinc corda per fotreli fort. I seguim avançant gent fins al control 5, on arribem a un acord amb l'Edu i ens separem, jo estic bé i em surt la venada més competitiva/jabali. Ell esta bé i només queden uns 15 kilometres on jo vull apretar per baixar el màxim el temps i les posicions, en aquest moment rondem la posicio 75 de 220, que no esta gens malament.
Així doncs començo la pujada al coll de la Vinaxa, al peu del Tibidabo, i apreto, conscient que a les pujades és on agafaré més gent, i així és. Arribo a dalt ja en posicio 68, potser sobre el kilometre 32. I a partir d'aquí tot baixada fins a St. Medir, molt llarga i algo exigent, pero es fa bé, ràpida. Arribo a la última pujada no molt sobrat, tot i així em motiva el fet d'anar agafant corredors. Al final l'últim tram, a la carretera de les aigues un suplici, fa molta calor i m'agobio una mica, i pa'colmo començo a tenir les cames carregades. Per sort, només queden un parell o tres de km de baixada xula xula. Finalment arribo a meta amb 4h 14minuts, en la posició 44 i amb la family esperant, que no te preu! Gracies, als 6!!!
Als deu minutets arriba l'Edu, amb un somriure enorme a la cara, ets una màquina xaval, d'aquí a res, no hi haurà que t'agafi!!!
A la organització, chapeau. Els avituallaments, molt complerts, molt sovint i amb un voluntariat, excel¨lent. El marcatge del circuit, tb impecable, amb opció 0 de perdre's. Molt bé, per repetir!!
Quico, si llegeixes aixó, sapigues que la cursa, en tots els aspectes, va dedicada per tu, encara t'en dec una!!

Arribant al pantà de Vallvidrera

Km aprox 36

L'arribada de l'Edu

Post cursa