II DUATLO DE MUNTANYA DE VALLDOREIX

Gratificant debut en proves multidisciplina. Avui, a les 10.30h amb mitja hora de retard donen la sortida d'aquesta prova que organitza l'EMD Valldoreix, el meu gimnàs. A la linea de sortida, ens situem amb alguns companys del Tri-Complex a la cua del grup. Per començar un tram de running de 5.4 kilometres on les sesancions no son del tot bones, aquí es tracta de donar-ho tot a tope i jo no hi estic acostumat. L'Albert surt fort, intento seguirlo però abans de la primera volta ja l'he perdut de vista. Al final, agafo el meu ritme i acabo el sector en uns 21 minuts, gens malament pel que jo m'esperaba. Entro al box i faig la transcisió el més ràpid que puc, tot i això els nervis també juguen i fan perfectament la seva feina. Surto amb la BTT i les sensacions son immillorables, l'spinning fa el seu efecte i surto a tope, i es nota, vaig agafant a varis corredors fins que trobo fins i tot l'Albert, que em deixa passar abans d'un corriol a la segona volta. Al final el 14 kilometres en aprox. mitja hora. Al box de nou, la transcisió em juga una passada : surto corrent amb el casc fins que rebo l'avis del jutge, jeje, m'el trec i surto pitant, al principi, en pla les cames bé, però a la primera rampa ja m'avisen que el segon running serà més lent. Poc a poc i bona lletra entro en ritme i encara soc capaç d'avançar algún corredor. Al final aproximadament una hora i dos o tres minuts per acabar els tres trams :

5.4 kilometres de running -- 14 kilometres de BTT -- 2.7 kilometres de running

El resum es que m'ho he passat de conya. He corregut entre amics i coneguts, amb el suport de la gent del gimnàs. Molt agradable. Aixi estava a l'arribada, on m'esperaven l'Ana i la Gaia.

Felicitats a tots i en especial Joan, per l'organització. Pel meu gust, potser una mica més de muntanya hagués fet la prova més entretinguda, i potser un pel més dura, però bé, en general, tot molt correcte, felicitats Joan. També al al Nico, que tot i no estar al 100% ha fet segón en la segon a la seva categoria.

Deixo l'enllaç amb la classificació final :

http://www.triatlo.org/resultats.aspx?s=V&id=12036&temp=

Aixó enganxa, a vere si hi ha propera i quan serà, ;P

Ja a casa, la foto pel record

Copa Catalana de Caminades de Resistència 2011

Fa poc més d'un any, el 28 de Novembre de 2010, vaig acabar la Matagalls - Granollers amb molèsties al genoll. Als dies el trauma em donava la mala notícia : condropatia rotuliana de grau II : "Màxim periodes de deu minuts de correr suau", "oblidat de correr aquestes bestieses que fas", "pensa en altres esports sense impacte" .... i altres sentències que encara tinc grabades a foc al cap. El fet és que després de gairebé tres messos desesperants de gairebé no correr res, vaig començar a agafar algo de ritme de nou, i així, al Març, amb l'Ana i l'Uri vam probar d'acabar la Marxa dels Castells de la Segarra, i si si, després de més d'onçe hores passant fred vam acabar creuant l'arc d'arribada. I els genolls no es van queixar aquell dia. I aquell dia vaig començar a guanyar la Copa. I potser aquell dia mateix vaig fer la inscripció de la Molins - Montserrat, i així, fins avui.

Un any després el balanç és molt positiu. Ara vaig amb més compte. La condropatia encara hi es, hi sera sempre de fet, així que més val anar amb compte. Es tracta d'entrenar molt, i bé. I així em sembla que ho he fet. El resultat son molts kilometres a les cames i molts molts metres de desnivell acumulat.

Toca també donar les gràcies a tots els qui heu estat a prop, a tots, pels anims,  al Sebas i el Joan per tots els kilometres de foscor, als missatges de l'Alfonso a cada cursa, ; i en especial al Uri per compartir kilometres de tant en tant i per sobre de tot a l'Ana, per la paciència, per totes les hores que ens he robat, algún dia te les tornaré.

Deixo l'enllaç que em corona com a campió ex aequo de Copa de 2011.
 http://www.feec.cat/sites/default/files/Fitxers/competicio/classificacions/caminades_resistencia/2011/General_Resistencia_2011.pdf
Potser sera la única vegada que ho faig, potser no. Per l'any que ve molts projectes al cap. Molt diferents. Pero aixó, ja ho trobarem.


 

Marxa del Garraf

Tot comença a la nit, encara al llit, em desperto de forma sobtada cap a quarts de tres i sento que plou a  bots i barrals, merda!! Miro el rellotge i veig l'hora, penso que no passa res i em torno a dormir, però ja amb un cert negit que no em deixa descansar del tot. A tres quarts de cinc sona el despertador i el primer que faig és obrir una finestra, merda, segueix diluviant!! Bueno, queda més d'un hora. Em vesteixo de curt i surto cap a Gavà.

Un cop a lloc, més de vint minuts buscant un lloc per aparcar. Segons el meu criteri, un primer error per part de la organització : si un organitza una marxa per 1300 persones i proposa la sortida desde el centre d'una població gran, no seria convenient habilitar un punt d'aparcament pels participants???? En fi, recullo el dorsal i la bossa i vaig a deixar-ho al cotxe, que lògicament esta lluny. Al final, arribo a la sortida com cinc minuts tard i aquì, segona cagada de la organització :  Resulta que aquests fitxen a la sortida, bé. El problema és que només hi ha una persona fitxant, aixó genera una cua de Deu, i "pa colmo" han montat la cua a la intempèrie, i continua PLOVENT!!! Resultat: vint minuts esperant per sortir a sota la pluja i a sobre dels últims, brrrr. En fi, surto i de seguida començo a correr, en fred. Continua plovent i esta tot ple d'aigua, ademés és fosc i el frontal no dona per veure segons quins bassals, es a dir, de seguida foto els peus en remull, jeje. Als dos kilometres comença la 1ª pujada, per corriol, i clar, vaig amb el grup que camina, així que trobo un tap de la hostia. Els deu primers km els faig en aprox. un hora i mitja, fatal.

Garraf

Recupero una mica i al segón control (Garraf) arribo a bon ritme. Aquí decideixo prendre-m'ho amb calma, sense apretar gaire. Demano una foto i despres de certs problemes amb el tlf, continuo sota la pluja, que no ha parat en cap moment. De moment la jaqueta esta treballant de conya, grande Alf!!!

Sortint de Garraf tornem a tirar amunt per corriols plens de fang que rellisquen un munt i després , rere un tram de pista arribem al tercer control, cada cop plou més i comença a fer fresqueta. Em preparen un té calentó i segueixo, convé no parar gaire per no agafar fred. Seguim amb els corriols en pujada, aquí un company em preveu que al capdamunt bufa fort i que normalment fa  bastant fred, portem uns 28/30 km sota la pluja, només faltava aixó .....



Croquis del recorregut i del desnivell de la marxa



En efecte un cop hem coronat la ultima pujada, al pic de La Morella, bufa bastant vent que convida a no encantar-se. En aquest punt trobem la gent de la caminada de 21 kilometres. El problema d'aixó és que el camí de baixada és en corriol, així doncs fico el xip de taps constants i vaig fent, d'altra banda, el corriol esta convertit en un riu de fang que fa certament perillós fótreli molta canya. A tot aixó, encara no ha parat de ploure.

Al kilometre +/- 35 arribem al penúltim control i la pluja fa una petita treva. A falta de deu km ens diuen que encara falta un altre control així que no carrego gaire, tinc gana i  agafo un entrepanet de xorisso . Seguim avall cada cop amb més fang i més aigua. Torna a ploure. Amb ganes.

Cap al kilometre 40 començen els meus problemes, el genoll diu que ja en te prou i començo a tenir les mateixes males sensacions que vaig tenir a Granollers ara fa un any i que donen "nom" al blog . Camino una mica i corro només en pla i pujada. Arribem al control i ens diuen que queden només dos kilometres. Decideixo fer-los corrent, aviam que tal. El resultat no és dolent, tinc molèsties pero no son greus. Arribo recuperant 4 o 5 posicions a l'arribada. Al final 6h 32 minuts per finalitzar la prova.

Val a dir que la prova ha estat dura pel clima, logicament. Ha plogut de principi a final (excepte deu minutets) amb certa intensitat. Els controls i avituallaments molt bé. Avui no era fàcil estar a la intempèrie per esperar a veuren's passar. Gràcies a tots per aguantar allà i per la vostra simpatia. Excel¨lent. Respecte als avituallamets, complets, molt bé: entrepants, aigua, vi, fruits secs, sucs, fruita ... molt bé, de veritat. El marcatge també convé citarlo, perque portser de totes les proves de l'any, avui segurament hem trobat la prova millor marcada, impossible despistar-se.

Brut de fang

En resum :

1. 45 kilómetres
2. 3200 m de desnivell acumulat
3. Temps : 6h 32 minuts

A l'arribada

La Marxassa

Dissabte 22 d´Octubre, una matinada de les históriques i cap a Mataró hi falta gent. Arribo puntual a les cinc i un cop veig l'assignació de l'autocar m'hi fico i espero pacient a la sortida. Faig una dormideta i sense adonar-me'n, ja som a la sortida : Sant Martí del Montseny. A la sortida un bon tap que dura ben bé deu minuts, a la mínima que tinc ocasió començo a correr i al poc em perdo per primera vegada, uns 300 metres amb una trentena de seguidors fidels :). Fins el primer control, un puja / baixa constant que ens escalfa ben d'hora les cames. Al primer control, menjo un donut i gairebé sense parar torno a correr cap a Sant Celoni, una bona baixada que comença a deixar clar que els quadriceps tindran feina, km 26 i aprofito per carregar aigua al control. Sortint de Sant Celoni amb un nou colega, corredor de la CBXR en totes les edicions, segona perdua de la jornada, aquest cop, d'uns 100 metres gairebé sense importància. Comencem l'ascens al Montnegre, curtet i no gaire dur. Tirem amunt i coronem al control on faig un vermutillu per alegrar la baixadeta cap a Vallgorgina. Baixó bé, allargant la gambada i guanyant alguna posició. Arribo a Vallgorgina tocadet pero en setena posició, cosa que em motiva bastant. Menjo fruita i enjego amunt, tot i que a la sortida no tinc gaire clar per on haig de tirar. M'indican el cami i tiro fort, tant, que em paso un creuament i començo la meva marxassa particular, calculo que faig uns 4 km de més fins que torno a trobar la gent que ja abans havia adelantat. Al control em diuen que soc el 15, merda, he perdut 8 posicions per un despiste!! Aixo em desmunta una mica els anims, però la llimonada natural que tenen em torna una mica les forçes. Soc al santuari del corredor i comença el descens cap a Mataró, teoricament tot baixada. Atent, per no saltarme cap fita, tiro avall fins que trobo, prop del control de Sant Martì de la Mata, un altre que s'ha perdut i amb qui anirem junts fins el final. Fitxem i tirem. Cinc km i ja hi serem. Anem fent i no trobem ningu. En teoria som l'onze i el dotze. I així fins el final. Als últims metres apretem fort perque veiem un que ve pel darrere,jejeje. A l'arribada, dos corredors em dediquen un :  "hombre, te has vuelto a perder???" jeje. Al final, segons el control de l'arribada, posició 11 molt meritória i suposadament campió de copa catalana de resistència.

Acampada 2011 - Estany de les Canals Roges, Vall d'Incles

Sabado 30 de julio de 2011, tras llegar el día anterior de noche a Les Masies para encontrarnos con todo el grupo, toca madrugón para desplazarnos a Andorra. Este año el valle elegido es "la Vall d'Incles". Poco antes de llegar a Soldeu sale a nuestra izquierda una carreterita  que despues de unos kilometros nos deja en un parking donde dejaremos los vehículos. Mochila al hombro emprendemos el camino primero por pista ancha hasta un letrero donde las indicaciones muestran la división de caminos para ir a los "Estanys de Juclar", a la derecha, y por la derecha, hacia los estanys de Siscaró. Empezamos la subida hacia este último por senda la lado del rio Siscaró, que es el que baja de los lagos.

Simpre a la estela de nuestra manada particular, llegamos tras una horita de subida a les "Pletes de Siscaró", un llano donde decidimos parar para desayunar y recuperar las fuerzas.

Con las tripas llenas, rellenamos agua de la fuente del refugio y seguimos con el ascenso. Tras dos de los repechos mas fuertes llegamos al primero de los lagos, els "Estanys de Siscaró", donde los perritos aprovechan para darse el enesimo baño de la jornada y asi refrescarse un poquito. Poco despues, tras las fotos de rigor seguimos adelante hacia nuestro destino "final", alcanzando asi el "Estany de Canals Roges". El pero aparece cuando al llegar nios damos cuenta que no hay espacio para plantar el campamento asi que decidimos subir un poquito mas y alli encontramos un plano agradable para plantar las tiendas. dicho y hecho, tras debatir si antes o despues de la siesta, comemos, y montamos, y a dormir.

 

el campamento

 

Esperando mientras buscamos un buen sitio para acampar



El descanso del guerrero tras el cual nos aventuramos con las cimas colindantes. Por la noche cenita de sopas exquisitas y a dormir. Y QUE FRIO!!!! Nos despertamos con el campamento helado, jejeje.



Antonio recuperando el Cava fresquito,
 toda una tradición



El campamento helado

La tropa al completo



Jose Luis, Montse y Lourdes



Ana con Gaia



El maestro esperandonos



Tras recuperar el calor corporal, desayuno, desmonte y cap a casa! Fin de fiesta en una borda Andorrana poniendonos las botas. Como cada año, una experiencia sin igual junto a la familia!



Marxa de Cap de Rec

Dissabte 18 de Juny participem amb l'Uri a la cinquena edició de la marxa de Cap de Rec, que organitza el C.M Sant Cugat.
De totes les marxes que he fet aquest any aquesta es sens dubte la més maca i tb la més espectacular de totes, amb tot el seu recorregut travessant el cor dels pirineus entre la Cerdanya i Andorra.
Després d'una matinada d'escàndol, ens plantem a dos quarts de sis al refu de Cap de Rec, prenem els dorsals i a les sis de forma molt puntual donen inici a la prova.

Control de Prat Xuixirà

Els primers kilometres son de baixada fins a Viliella i a partir d'aquí comença la primera pujada fin el coll de Vallcivera, passant pel Prat Xiuxirà. Durant tota la pujada el clima acompanya, esta bastant tapat i no fa calor. El problema arriba a l'últim tram de pujada, on un fort vent fa baixar molt la temperatura i ens fa passar una estona fresqueta. Al coll fem les fotos de rigor al estany de l'Illa i sense perdre massa temps encarem la baixada per la Vall de Madriu, un descens llarg i progressiu fins el paratge de Ràmio, on trobem un control sorpresa abans d'encarar una pujada curta però bastant trencacames fins el coll Jovell, a partir d'aqui una baixada tipus tobogan fins el control de la Font de la Closa, on ens espera una parada per esmorçar i recuperar forçes.
 

Pujada cap al Port de Vallciveres

Baixant per la Vall de Madriu

Un cop hem emplenat els diposits, panxa i cames, seguim la cursa i ens enganxem un tram amb un parell de "victimes" de la marsa dels Dips, amb els que baixem compartint impressions d'aquella marxa fins un altre control sorpresa just abans de la "gran pujada".

Pujada a la vora del riu Perafita

Dit i fet, fitxem al control i amb l'Uri fiquem la reductora i amunt, poc ens esperavem que fos tant dur, però poc a poc i bona lletra anem tirant amunt. Un primer tram a la vora del Riu de Perafita fins el refugi, on es remunten ben bé 1100 m de desnivell en positiu sense cap descans. Control al Refu amb fruits secs i xocolata per recuperar una mica i de nou cara amunt uns altres 400 m fins el coll de Perafita. L'entorn sencillament precios, tb la companyia, amb un màquina que en un parell de setmanes s'en va cap a l'ultra d'andorra, un paio de Oliana a qui no coneixia... en fi... molta gent amb qui compartim ziga zages. Al coll tb fem un parell de fotos i avall, i aqui, l'inici dels nolstres problemes.

Al prat abans d'encarar la pujada al coll de



Neu al Juny

Als tres-cents metres de baixada el genoll de l'Uri diu que prou, te unes fortes punxades que em son familiars ;) i ha de plegar. Li deixo una de les cintes rotulianaes "milagrosas" i baixem xino xano fins el control dels Estanys de la Pera on l'Uri ho deixa estar per estalviar-se problemes majors .
Quedem entessos de l'hora que més o menys tenem previst de baixar l'Uri fins a Cap de Rec i després de deixar-li els bastons i recuperar la cinta rotuliana jo tiro avall. Fico la directa i començo a correr ja sense parar fins al final, uns deu kilometres de trote davant la sorpresa de la gent que vaig passant, que em miren amb un to d'entre sorpresa i d'admiració en plan, "mira, aquest tarat no n'ha tingut prou ...." En uns 50 minutets arribo al final i un speaker em rep amb els aplaudiments dels que han arribat abans que jo. Com sempre les sensacions son un passada, les més de 11h de patiment fan acte de presència just quan arribes i deixen una sentiment interior difícil d'explicar.
Fitxo al control, recullo la samarreta i un tiquet de menjar i directe a buscar la birra de la victòria i un mini entrepà de butifarra!!! Despres d'aquest dinar de luxe rebo una trucada de l'Uri que em diu que el baixen ja fins a Pollineres, que si el puc anar a buscar, i clar, agafo el super Ibiza i cap a Pollineres a buscar-lo. L'anècdota la trobem de tornada al refu quan una parella ens fien el "Trasto", un Snauzer que esta fet pols. Evidentment el carreguem al maleter del Ibiza on el Trasto deu flipar amb l'aroma de gos ... jejeje. A l'arribada entreguem el Trasto als colegues de la parella i despres de recollir la samarreta de l'Uri tirem avall cap a Nargó on ens esperen més birres de la victòria a la soci.
Per acabar, la meva felicitació a la organització de la marxa, pel recorregut però especialment pels controls, perqué la gent que els atenia era exelent, perqué hi havia teca més que suficient on hi tenia que ser, i energia en forma de fruits secs i xocolata als controls de difícil acces, felicitats!

Óscar

Queralbs - Núria - Pic d'Eina - Pic de Noufonts - Núria - Queralbs

Divendres 24 de Juny, despres d'una revetlla tancat a casa amb l'Ana en un congrés a Viena, matino de valent i amb els gossos fem cap cap a Núria. Dit i fet, poc abans de les set em planto a Queralbs i amb tots els estris llestos començo a tirar cap al santuari pel cami antic de Nuria, el que puja al costat del cremallera. En poc mes d'un hora i mitja em planto al monestir i faig les fotos de rigor als gossos amb el monestir de fons. Sempre que vinc em recorre una sensació extranya de patriotisme  jejeje. Per completar la jornada coronem els pics d'Eina i Noufonts de forma circular, per tornar a baixar fins a Queralbs a buscar el cotxe. En total unes 8 hores de patejada amb el Curt i la Duna, que com sempre, sembla que no n'hagin tingut prou!!

 

Per completar el cap de setmana, Diumenge 26/06/2011 un altra matinadeta per anar a coronar els Montcau i la Mola, una excursió de poc més de dos hores i mitja ben apropet de casa per disfrutar dels gossos .

Estrena

Despres de molt de temps de rumiar-m´ho, finalment he decidit enjegar amb un blog per deixar constància de les meves vivències, convertir aquest espai en una mena de diari on explicar el que faig. Potser la rao de fer-ho ara es la lesió que tinc que no em deixa correr, sens dubte una de les meves grans passions.  Ho faig en català perqué és la meva llengua i on em sento més identificat a l'hora d'expressarme, vagin per endavant les meves disculpes per aquells que potser llegiu això desde fora de Catalunya i potser us costa més d'entendre el que escric. També us demano disculpes per les faltes d'ortografia, que segur que n'hi haurà milers, especialment amb els accents!!! Sense més, gracies per dedicarme una miqueta del vostre temps,
Salut i cames!