1er DUATLÓ DE MUNTANYA DELS PELAGS

Bé doncs, després de dues setmanes "completament" parat degut a un esguinç de tormell avui  he tornat al 'tajo' donant inici a la temporada de duatlons. Per començar ens vem deixar recomanar pel Mister i junt amb en Jacob i l'Albert fem peu cap a Vilobí del Penedes.
Arribem d'hora a Vilobí i anem a buscar els dorsals. Després d'arreglar un petit incident amb el dorsal d'en Jacob ens preparem el material i anem a deixar els trastos a boxes.

La cursa dona inici a dos quarts de deu. Escalfem intensament i ens marquem uns objectius clars (que no complirem).

El primer tram, de 5'7 km corrent s'em fa pesat, no vaig gaire fi i ademes trepitjo amb cura per por de fer-me mal. Els meus socis m'esperen en tot moment, gracies cracks, jo mai no ho faria! ;)
A la trancisió a la BTT anem per feina i sortim bé, ràpid. De seguida començem a apretar amb l'Albert, conscient que el Jacob i el seu ferro ho tindran més fotut per seguir el ritme. Cap a meitat de tram decidim tirar i esperar en Jacob a boxes, per fer el segon tram de running plegats. Dit i fet, la segona part de la BTT la fem a ritme i en uns 50 minuts ho deixem enllestit. Jo arribo el primer a la transi, i al més pur estil Gasso i davant la incredulitat dels voluntaris, en comptes de sortir esperitat a correr, trec la camera de fotos i vaig cap a l'entrada a esperar aquests dos. L'albert arriba de seguida, en Jacob no gaire més tard. Els voluntaris ens tracten de tarats...

Pel segon tram de running sortim amb la calma ... i amb la camera de fotos, jajaja, i anem fent amb el Jacob, fins que a dos-cents metres de l'arc de meta, apretem una mica fins al punt d'arribar al sprint, avançant algun dels corredors que ens havia adelantat mentres nosaltres ens feiem fotos.

Al final l'Albert posició 64 de la general i el Jacob i jo 74 i 75.

Per acabar un esmorçar de pa amb tomaquet i botifarra banyat amb un parell de cerveçes.

Punt apart per la organització de la cursa : excelent. Per repetir l'any vinent, esperem que estigui igual de ben montada, gracies!

Cadi Crossing : Baga - Riu de Cerdanya

Dissabte quedo a les vuit i mitja a Bagà. He quedat amb el Jordi, la parella d'una companya de la feina. Vindran ademés dos companys més, el germà d'en Jordi i el Carles, el Txarly, que ens farà de xerpa. Ens trobem puntualment i de seguida amunt, sense escalfar ni res. En un tres i no res, em donc compte que aquesta gent esta molt forta, que no s'estan de broma. El primer tram és cara amunt, 1900m en tan sols dotze km i  anem fent, al trote. En poc més d'un parell d'hores som a dalt de tot, al refugi de Niu d'Àliga, alla, mengem una barreta i fem una coke, i seguim cap a cim de les penyes altes de Moixeró, on arribem en aprox. un hora i poc. A partir d'aquí, una baixada técnica per corriol ens durà cap a la cabana del Moixeró, i aquí és on el nostre xerpa particular, envoltat de dubtes decideix seguir per una pista en baixada. Al cap d'una estona, i sense tenir del tot clar on som, ens deixem endur pel cansanci i decidim tirar per la opció segura que és baixar a Riu de Cerdanya, allà, la Laura ens vindrà a buscar.

 Al final unes cinc hores i mitja d'activitat (descansos inclosos) per uns 35 km amb 2400 m de desnivell positiu  i uns 2000 de negatiu, creuant el parc del Cadí de Sud a Nord. Per repetir, sens dubte.

Pit i collons, marató de Collserola

Son tres quarts de set del matí i arriba l'Edu a casa. No fa fred. Deixem la moto i tirem cap al velòdrom d'Horta on a les vuit prendrem la sortida de la marató de Collserola. La primera vegada en aquesta distància per tots dos. Fa dies que tinc clar que estic bé per correr una distància de marató, i que millor que fer-ho a la muntanya, i que millor que tant a prop de casa com a Collserola i el més important ... que millor que fer-ho amb un gran company!
El fet, arribem aviat i fem temps al cotxe, fins que arriba el moment de cambiar-nos i cap a la sortida. Just abans del petard un emotiu minut de silenci per la 3ª (Teresa Farriol) i a les vuit, tots a correr. Es nota que aixó no és tant llarg com habitualment i de seguida em donc compte que aquí ningu regala res, la gent va per feina.
Amb l'Edu contemporitzem la cursa de forma crec que bastant correcta. Ell esta per fotre-li molta més canya i jo intento frenar-lo amb el classic "aixó és molt llarg" i li explico la teoria de les tres 'c'. I anem fent xino xanu, marcant un ritme d'uns deu km. per hora, que esta molt bé. I així arribem a Can Busquets cap a les deu menys vint (aprox kilometre 18), conscients que aquí arriba la part dura de la marató, amb les pujades potser més dures. I així és : la pujada als turons de Can Balasc la fem caminant a bon ritme, tant, que anem deixant enrera una pila de corredors. I un cop a dalt toca la baixada per un corriol bastant tècnic, divertidssim fins al pantà de Vallvidrera. Aquí ens espera una fotograf d'excepció amb el millor dels acompanyants. I aquí és on començo a notar que estic fi, que tinc corda per fotreli fort. I seguim avançant gent fins al control 5, on arribem a un acord amb l'Edu i ens separem, jo estic bé i em surt la venada més competitiva/jabali. Ell esta bé i només queden uns 15 kilometres on jo vull apretar per baixar el màxim el temps i les posicions, en aquest moment rondem la posicio 75 de 220, que no esta gens malament.
Així doncs començo la pujada al coll de la Vinaxa, al peu del Tibidabo, i apreto, conscient que a les pujades és on agafaré més gent, i així és. Arribo a dalt ja en posicio 68, potser sobre el kilometre 32. I a partir d'aquí tot baixada fins a St. Medir, molt llarga i algo exigent, pero es fa bé, ràpida. Arribo a la última pujada no molt sobrat, tot i així em motiva el fet d'anar agafant corredors. Al final l'últim tram, a la carretera de les aigues un suplici, fa molta calor i m'agobio una mica, i pa'colmo començo a tenir les cames carregades. Per sort, només queden un parell o tres de km de baixada xula xula. Finalment arribo a meta amb 4h 14minuts, en la posició 44 i amb la family esperant, que no te preu! Gracies, als 6!!!
Als deu minutets arriba l'Edu, amb un somriure enorme a la cara, ets una màquina xaval, d'aquí a res, no hi haurà que t'agafi!!!
A la organització, chapeau. Els avituallaments, molt complerts, molt sovint i amb un voluntariat, excel¨lent. El marcatge del circuit, tb impecable, amb opció 0 de perdre's. Molt bé, per repetir!!
Quico, si llegeixes aixó, sapigues que la cursa, en tots els aspectes, va dedicada per tu, encara t'en dec una!!

Arribant al pantà de Vallvidrera

Km aprox 36

L'arribada de l'Edu

Post cursa

Mitja marato de St. Cugat

Potser per primer cop i sense que serveixi de precedent, em presento a una cursa sense gaires nervis, potser de fet, sense cap ni un. El fet es que feia dies que s'esqueia la possibilitat de que l'amic Quico em cedis el seu dorsal per la mitja de St. Cugat degut a una lessió al bessó que el te fora de joc. Dit i fet. Dissabte fem unes birres i em passa dorsal i xip. I cap a la mitja i falta gent. Diumenge al dematí em vesteixo de curt i surto trotant desde casa cap a St. cugat, sé que allà trobaré gent del equip de Triatló, alguns corrent la proba del 5000 i l'Edu i el David que correran tb la mitja.  

Arribo a l'arc de sortida quan passen deu minuts de les nou, i alla ja trobo en Jaume, amb els seus "xurumbeles" esperant que arribin els primers corredors del 5000. Anem xerrant i al poc ell m'avisa que al fons es veuen un parell de samarretes dels nostres, l'Edu i en David. Els vai a buscar al trote cochineru i quedem tots 4 esperant en Jacob, que suposem que deu estar a punt d'arribar. I així és, el troç de béstia es marca els 5 km en 19 minutets, entrat dotzé de la general (eres un mákina!).  

En fí, el felicitem i anem ja de pet a la sortida de la mitja. L'Edu és el que en  te més ganes, i es nota. Al darrere del Gasso anem prenent posicions davanteres fins que pensem que ja n'hi ha prou. Al poc donen el tret de sortida i tots a correr. Primera sensació que tinc : collons la gent com li fot. Segona impressió : si vull seguir aquets dos, al km 5 m'han de venir a recollir. Així doncs els deixo apretar conscient que em convé anar més trankil. I vaig fent. I vaig mirant el rellotge. I sorpresa : estic marcant els kilometres per sota de 4.30. Ens hem tornat tots bojos!!! I el més important, tot i així, no enganxo ni l'Edu ni en Gassó, que ves a saber on paren!! I van passant el kilometres. I cap al nou veig en Gassó de lluny. Aixó vol dir que l'Edu l'ha passat. Vaig fent amb la idea d'enganxarlo i de sobte, quan acabem la primera volta veig que es para i se surt del recorregut. LLavors apreto i em paro a dir-li que no plegui, que anem molt bé (10 km en uns 42 minuts). Però no consegueixo convence'l. LLàstima. Segur que haguessis entrat molt bé. Continuo i en un bucle a la Rbla del Celler veig l'Edu, devem estar sobre el km once i em deu portar ben bé 300m. El veig bé, allargant molt la braçada ..... i clac! I segueixo, i em comença a envair la idea que aixó és molt aburrit, que no se que collons hi faig jo corrent una mitja per asfalt, pero bé, continuo, conscient que tot i ser aburrit, vaig bé, estic sobre la marca de la hora i mitja, i m'agafo aquí per seguir. I cap al 16, inyecció de motivació quan veig a tots els companys del equip cridant i animant-me, gracies nanus!! jejeje. Així dona gust. De fet el noi amb el que portava una estona corrent em diu “collons, quina claca que portes ¿no?”. I continuem, i cada cop s’em fa més pesat.

I llavors cap al 18 començo a veure l’Edu de lluny, amb la sensació que si apreto el puc agafar. I cap al 19 apreto, i cada cop tinc l’Edu una mica més aprop, fins que cap al vint el tinc a uns 50 m i el començo a cridar. Crec que la gent  em mira com si espigues ben sonat, i no van molt malament. I apreto més, amb la idea cada cop més clara d’entrar junts, i si cal, fer-lo pencar. I així és, però aquest troç de màkina te molta corda i al sprint final em fon, jeje, per poc!!!

Per concloure felicitar les noies per la seva actuació. La Rachel pel tercer el lloc en la general femenina, la Martina pel primer lloc en la seva categoria, i la Patricia Phelps pel tiempazo que va fer i per disfrutar la cursa com ho va fer.

P.D : Gassó, m'en deus una, que lo sepas!! i Edu... preparat que diumenge no et donaré treva!!

Un petit detall de la classificacio general :

146 1053 Eduardo Carchedi 1:30:15 1:29:55 4:16 42:14 48-M2 CN. VALLDOREIX

147 570 Quico Folch Badiella 1:30:16 1:29:55 4:16 42:56 20-M4

Gorges del LLech 2012

Com és tradició i he fet desde sempre, quan anem al LLech toca fer una matinada, així doncs, a dos quarts de cinc sona el despertador i comença la festa!!! Cap a les sis sortim de casa i una mica abans de les nou arribem al parking del LLech. Tot i la matinada, trobem ja bastants cotxes, especialment agències amb grups i algún independent com nosaltres. Agafem trastos i avall. Amb una aproximació criminal amb més pur estil "jabali" arribem al llit del riu i ens vestim. Quines ganes de començar a fotre bots ;)
Com sempre el riu no defrauda. Potser e vingut ja sis o set cops, i sempre sé com la primera vegada : espectacular. Un seguit de salts, tobogans i algun rapel, incloent-hi una "lanzadera"; un 'non-stop' de resalts que fan que el descens sigui molt intens.
Al final tornada cap a casa just per preparar una barbacoa com a colofó al dissabte barranquero.

Reactivant les cames

Feia dies que no passaba per aquí i es que m'he estat una temporadeta "parat" després de la UT COLL DE NARGO, degut a la tendinosis càlcica del genoll. Ara bé, aquest temps l'he aprofitat per entrenar amb el grup de triatletes del gimnàs, un grup de makinots que fan de tot i van bé en les tres disciplines.
Doncs bé, avui m'he deixat liar per dos dels Davids del grup i hem sortit ben d'hora - ben d'hora - ben d'hora a fer una pedalada amb les bicis de carretera. La ruta li hem deixat escollir al D.G i ens ha fet començar cara amunt direcció Vallvidrera (com diria l'Obelix : son ben bojos aquests romans!!!). Un cop amunt hem encarat avall cap a Molins i des d'allà a l'altra banda del riu fins a Martorell per enfilarnos cap a Castellbisbal i acabar tornant al punt d'inici. En total poc més de 60 kilometres en molt bona companyia. Però aixó no es tot, al arribar a casa he fet una transcissió ben llarga, gairebe un hora amb entrepa d'esmorçar inclós, i m'he calçat les bambes de correr i he sortit ha fer una trotadeta : 7 kilometres en mitja horeta que m'han servit per adonarme del merit que te combinar disciplines en llarga distància (halfs, ironmans ... ). En fí, continuarem apretant en busca d'assolir nous objectius que em facin disfrutar de l'esport, que és del que es tracta!!!!

UT COLL DE NARGO :

Aquesta será un crónica no tot lo llarga que hauria d'haber estat, però hi ha dies que val més plegar i fer cas de les senyals que el cos ens envia, i així va ser dissabte.
Tot comença tort desde el principi. Divendres, amb els companys de la feina, tenim una especie de dinar de companyonia on es fa de tot menys menjar, així doncs, un dels factors més importants ja comença a fallar. A la nit tampoc no millora la cosa. Tinc la sensació d'haber dormit tota la nit peró quan miro l'hora nomes son dos quarts de quatre, i ja no em podré tornar a dormir .... Per acabar-ho d'adobar, quan em llevo ja noto que el genoll es queixa, res greu, peró prefereixo guarir i em prenc un ibuprofé. Nerviós i realment ilusionat em vesteixo de gala per la ocasió i baixo a la plaça on donaran la sortida, aquí la faig petar amb coneguts d'altres curses, i amb el Manolo especialment, ell esta a tope i n'es conscient. A dos quarts de nou amb Vangelis de fons donen el tret de sortida, fa molta calor, la gent surt esperitada, tot i els gairebe 100 km que tenim per endavant, jo intento controlarme, conscient  que la primera pujada ja és criminal. El problema peró és que abans de la pujada el genoll es torna a queixar, i ja començo a donar-li voltes al cap, no portem ni dos kilometres!!!
La pujada a la muntanya de Nargó és en efecte dura, és totalment solana i fa molta calor, potser només son les nou i debem rondar el 28 graus, terrible. Un cop a dalt quan vull encarar la primera baixada les punxades al genoll ja son molt considerables, fins arribar a deixar-me coix en més d'una ocasió, tinc clar que avui no rutlla i decideixo donar-me temps, començo a baixar caminant. Abans d'arribar a Fenollet, primer control kilometre 11, prenc un segón ibuprofé, a la deseperada. Tinc ganes de correr pero la cama diu que no, i el cap comença a traïrme amb la idea de plegar, i només porto 11 km i un hora i mitja. Al control, em pasa el Marc, fresc com una rosa, amb calor, com tots, peró amb molt bona cara, quin troç de màkina!!!
Passat Fenollet encarem la pujada a Sta Fe pel grau del Fangueret, un altre polvo!! El problema és que aquí el genoll ja em fa mal inclús en pujada, tot i el doping que porto d'ibuprofens, mal asunto ... en fí, tiro amunt i encara vaig passant algun corredor, molts del Trail, tots amb mala cara, tots fruit de la calor. Arribo al plà de Sta Fe i començo la baixada, el genoll al principi em respecta, peró a mitja baixada em torna a insultar, tot i aixó vaig agafant corredors i quan comença la pujada al pla de finestres n'agafo uns quants més, la pujada es el meu terreny i és on el genoll va millor. Tot i aixó, quan arribo a dalt del pas, i començo el descens, començo a tenir clar que avui no és el dia, el genoll crida de dolor i de forma un pel inconscient prenc un tercer ibuprofé . Al control, ademés, no tinc gaires opcions de menjar sòlid, només entrepants de Bimbo i de xoriço .. m'en menjo un i no em senta gens be. Encaro la pujada a Oratori i ja al descens prenc la decissió de plegar, el dolor s'em fa molt pesat i ademés no porto ni 30 kilometres en gairebé 6h. Truco a l'Ana i li demano que em vingui a buscar. Al final em recull gairebe a l'alçada del coll de LLivia,  cap al kilometre 28 on porto uns 2100 de positiu i 1300 de negatiu. Fa moltissima calor.

A la organització haig de començar per felicitarlos per lo ben marcat que estaba el trajecte. A partir d'aquí es poden fer moltes crítiques, també a la federació. Espero que per anys seguents s'organitzi diferent. Tot i la calor, un 70% de gent retirada diu que hi ha coses, moltes, que es poden millorar i més tenint en compte el preu que ens costa correr aquestes proves.

Dit aixó nomes em queda felicitar i alegrarme per dos dels companys amb qui a Sitges vai tenir el plaer de correr a estones, el Marc i el Manolo. El Marc pel troç de temps que va fer i el cinqué lloc de la general, i el Manolo, en fi, pel troç de persona que és i pel primer lloc de la seva categoria. Ya te decia yo que de segundón nada, eres una mákina.

A partir d'aquí, repós una temporada i a vere com respon el genoll, espero poder estar a punt al Setembre, per preparar la UTMCD ;)